Saltar al conteníu

Islla Herald

Coordenaes: 71°23′N 175°40′W / 71.38°N 175.67°O / 71.38; -175.67
De Wikipedia
Islla Herald
Геральд (ru)
Situación
PaísBandera de Rusia Rusia
Distritos autónomos Distritu Autónomu de Chukotka
Tipu isla desierta (es) Traducir
Asitiáu en Océanu Glacial Árticu
Coordenaes 71°23′N 175°40′W / 71.38°N 175.67°O / 71.38; -175.67
Islla Herald alcuéntrase en Rusia
Islla Herald
Islla Herald
Islla Herald (Rusia)
Datos
Altitú media 364 m
Superficie 11,3 km²
Población 0
Noamáu por HMS Herald (en) Traducir
Fusu horariu UTC+12:00
Llonxitú 9,6 km
Cambiar los datos en Wikidata

La islla Herald [1][2] ((rusu: Остров Геральд )) ye una pequeña y aisllada islla de Rusia nel mar de Chukchi, a 70 km al este de la islla Wrangel.

Llevantase sobro altos cantiles, polo que ye bastante inaccesible, yá sía por barcu o por avión.

Una franxa de mariña esta na so parte noroeste, onde los cantiles derrumbáronse nun montón de roques y grava.

La so superficie ye de 11,3 km² y l'altor máximu sobro'l nivel del mar llega a 364m.

La islla ta despoblada y nun tien glaciares, tien una meteoroloxía intempestiva.

Delles naciones participaron nel descubrimientu y l'esploración de la islla d' Herald.

La islla foi afayada en 1849 por Sir Henry Kellett, capitán del buque d'investigación HMS Herald, que taba en busca d'una espedición sumida de sir John Franklin. Kellett desembarcó na islla de Herald y dio-y el nome del so barcu. Tamién columbró la islla de Wrangel na distancia.

Pertenez alministrativamente al Chukotka Autonomous Okrug de la Federación Rusa. Xunto cola Islla Wrangel, la Islla Herald ye parte de la Reserva de Vida Montesa de la Islla Wrangel, un Parque Nacional Rusu, dende 1976. El cabu Dmitrieva na Islla Herald, marca les llendes más orientales de la reserva natural.

Herald ta compuesta de roques sedimentaries, metamórfiques ya ígnees. La punta nordés d'esta islla consiste nuna serie de capes de 600 m. (1.969 pies) d'espesura d'arenisca, filita, arenisca de cuarzu, esquistu de cuarzu-clorita-sericita, mielina y sienita cataclástica de cuarzu. Estes roques son d'edá proterozoica o paleozoica tardida. La mayor parte d'esta islla consiste n'un plutón de granitu xurásicu, procedente del ascensu de magma fundíu dende grandes fondures.

Referencies[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • [1] Mapa de localización de la islla.
  • [2] Aug 30, 2019 - National Geographic Orion.